Alerta pel virus Shamonda a Espanya després de detectar-se el primer cas humà a Europa

Un virus que durant dècades havia passat pràcticament desapercebut fora de l'àmbit veterinari ha despertat l'interès dels especialistes en malalties infeccioses. Es diu Shamonda i la seva presència en un pacient francès suposa el primer cas documentat d'infecció humana.

El hallazgo ha portat al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) a examinar la situació. No obstant això, els experts insisteixen que, per ara, no hi ha proves que el virus representi una amenaça significativa per a la població.

La preocupació se centra especialment en el sector ramader, on la infecció ja s'ha identificat en diferents països europeus.

Què se sap del primer cas humà de Shamonda

El pacient va morir a França durant el mes d'octubre. Patia una malaltia greu que havia debilitat el seu sistema immunitari i que no estava relacionada inicialment amb el virus.

Va ser durant l'autòpsia quan els especialistes van detectar la presència del patogen en el seu organisme.

Aquest descobriment planteja diverses preguntes que encara no tenen resposta. No se sap com es va infectar el pacient ni si el virus va contribuir a la seva mort.

L'ECDC assenyala que la seva situació d'immunodepressió podria haver-lo fet especialment vulnerable a les infeccions. Per això, els científics adverteixen que no es poden extrapolar les circumstàncies d'aquest cas a la població general.

Tampoc s'ha demostrat que el Shamonda pugui transmetre's d'una persona a una altra.

El virus ja està present en explotacions ramaderes d'Espanya

Encara que el cas francès és el primer documentat en humans, el Shamonda ja circula entre animals en diferents punts d'Europa.

A Espanya s'ha identificat en bestiar boví de sis províncies.

Un dels episodis més recents s'ha registrat a Girona, on el 20 d'octubre es va confirmar la presència del virus en tres explotacions de vaques lleteres.

En els animals, la infecció pot provocar febre i una disminució de la producció de llet, la qual cosa genera preocupació entre els ramaders.

La detecció del patogen també ha portat a reforçar el seu seguiment sanitari per conèixer millor la seva distribució.

Com es transmet el virus Shamonda

El Shamonda es propaga entre rumiants mitjançant la picada de petits insectes del gènere Culicoides, coneguts com a jejenes.

Són insectes diminuts que s'alimenten de sang i que també poden transmetre altres malalties que afecten el bestiar.

Entre elles es troba la llengua blava, una infecció que pot ocasionar importants conseqüències sanitàries i econòmiques en les explotacions.

La transmissió del Shamonda a través d'aquests insectes està documentada en animals, però encara es desconeix com es va produir la infecció del pacient francès.

Els especialistes consideren fonamental investigar les circumstàncies del cas abans de determinar si existeixen noves vies de contagi o riscos per a les persones.

Un virus conegut des dels anys seixanta que ara s'estén per Europa

El Shamonda no és un patogen recentment descobert.

Segons explica el investigador José Francisco Rus Fons, del CSIC i la Universitat de Castella-La Manxa, es coneix des de la dècada de 1960, quan va ser identificat a Nigèria.

Posteriorment es va detectar al Japó i Sud-àfrica, però la seva presència a Europa no s'havia documentat fins al 2026.

El que ha cridat l'atenció dels investigadors és l'extensió geogràfica assolida durant aquest any.

Entre els països europeus on s'han comunicat deteccions o sospites figuren Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Àustria, Irlanda, Països Baixos, Luxemburg, Suïssa i Liechtenstein, a més de Jersey.

Aquesta expansió ha impulsat el seguiment del virus per part dels serveis de sanitat animal i les autoritats epidemiològiques.

Pot convertir-se en un risc per a les persones?

El Shamonda pertany al gènere Orthobunyavirus, un grup de virus d'ARN que inclou altres patògens capaços d'infectar éssers humans.

No obstant això, pertànyer a una mateixa família o grup no significa que tots els seus membres tinguin el mateix comportament o nivell de perillositat.

Els investigadors volen estudiar en detall el material genètic del virus identificat a França per comprovar si presenta alguna característica que pugui ajudar a explicar la infecció humana.

També serà necessari determinar si es tracta d'un episodi excepcional relacionat amb la vulnerabilitat del pacient.

Per ara, no hi ha evidències de transmissió sostinguda entre persones ni s'ha identificat una amenaça per a la població general.

Què recomanen els especialistes

Els experts consultats per Science Media Centre Espanya aconsellen mantenir la vigilància epidemiològica sense generar alarma.

La veterinària i investigadora Mónica González Candela, de la Universitat de Múrcia, recorda que protegir-se davant les picades d'insectes és una mesura preventiva útil davant de diferents malalties.

Entre les recomanacions generals figuren utilitzar repel·lent, portar roba que cobreixi la pell i evitar, quan sigui possible, els moments de major activitat dels insectes.

Si apareixen símptomes després d'una picada, especialment després de romandre en zones on circulen malalties transmeses per vectors, convé consultar amb un professional sanitari i informar de l'exposició possible.

Per la seva banda, David Roiz, investigador de l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics, destaca la importància de l'enfocament One Health, que estudia conjuntament la salut humana, animal i ambiental.

L'aparició de nous episodis de transmissió entre espècies exigeix vigilància, especialment en un context de canvis ambientals i mobilitat d'animals i mercaderies.

Hi ha motius per preocupar-se a Catalunya?

La detecció del Shamonda en explotacions bovines de Girona confirma que el virus està present en l'àmbit ramader català.

No obstant això, la circulació del virus entre animals no implica que existeixi un brot humà.

L'únic cas documentat en una persona és el registrat a França, les circumstàncies del qual encara s'investiguen.

Les autoritats sanitàries europees mantenen el seguiment per conèixer millor el comportament del patogen i aclarir si pot representar algun risc addicional.

Per ara, el missatge dels especialistes és clar: la situació requereix investigació i vigilància, però les dades disponibles no justifiquen una alarma entre la població.