Barcelona
6 de desembre: què se celebra avui
El 6 de desembre Espanya atura el seu ritme per mirar-se en el mirall de la seva història recent. És un dia de banderes al vent, de nens llegint articles solemnes a les escoles, de famílies que gaudeixen del pont i de ciutadans que recorden com, fa més de quatre dècades, un país sencer va votar per la paraula davant del por. El Dia de la Constitució Espanyola és, sobretot, una celebració de la convivència.
Dia de la Constitució Espanyola
El 6 de desembre de 1978, els espanyols van acudir a les urnes per respondre a una sola pregunta: Aprova el projecte de Constitució? La resposta va ser aclaparadora: gairebé el 90% va dir «sí». Aquest sí col·lectiu va marcar el final de la dictadura i el començament d'una nova etapa democràtica. Des de 1983, la data se celebra oficialment com a festiu nacional, símbol de la reconciliació i de la maduresa política d'un país que va decidir construir-se a si mateix des del diàleg.
La Constitució no va ser només un text jurídic: va ser una promesa escrita de futur. En els seus 169 articles van quedar plasmades les llibertats individuals, la divisió de poders, el reconeixement de les comunitats autònomes i els drets que sostenen la vida civil. Va ser el fruit d'un consens inusual en la història espanyola: polítics d'ideologies oposades treballant junts perquè les ferides es transformessin en acords.
Amb els anys, la celebració ha transcendit els despatxos del Congrés. Avui, el Dia de la Constitució es viu també al carrer, amb izats de banderes, actes institucionals, curses populars i, sobretot, les Jornades de Portes Obertes al Congrés dels Diputats, on qualsevol ciutadà pot recórrer l'hemicicle i seure, encara que sigui per un instant, als mateixos escons on es va gestar la democràcia.
El 6 de desembre s'associa també a l'inici de l'ambient nadalenc: un pont entre la memòria i l'esperança. Perquè la Constitució no és un document del passat, sinó un pacte viu, que cada generació ha de seguir interpretant, discutint i defensant. Celebrar-la és recordar que les lleis, per si soles, no garanteixen la llibertat: la llibertat s'exerceix, es cuida i es renova dia a dia.