Barcelona
31 de desembre: què se celebra avui
El calendari arriba a la seva última pàgina i, amb ell, una sensació de vertigen i esperança recorre el món. És la Nit de Cap d'Any, la nit en què acomiadem l'any que acaba i obrim la porta al que està per començar.
Nit de Cap d'Any
La celebració de la Nit de Cap d'Any —també anomenada Víspera d'Any Nou o Fi d'Any— té arrels molt antigues. Els mesopotàmics ja festejaven el canvi de cicle fa més de quatre mil anys, tot i que ho feien a la primavera, quan renaixia la terra. Els romans, en canvi, van decidir situar el començament de l'any el 1 de gener, en honor al déu Jano, guardià de les portes i dels nous inicis, representat amb dues cares: una mirant cap al passat i l'altra cap al futur.
Des d'aleshores, la vigília d'aquest dia s'ha convertit en una nit de rituals, supersticions i esperances. Cada cultura la viu a la seva manera, però totes comparteixen l'emoció de començar de nou. A Espanya, les dotze campanades marquen el compàs de les raïm de la sort; al Brasil, milers de persones vestides de blanc llancen flors al mar per demanar prosperitat; al Japó, els temples fan sonar les seves campanes 108 vegades per netejar l'ànima d'impureses.
Hi ha qui crema un ninot que simbolitza l'any vell, qui corre amb una maleta per atraure viatges o vesteix roba interior de color vermell per invocar l'amor. Són gestos senzills, heretats de la superstició, però també d'un profund desig humà: començar l'any amb el cor renovat.
A totes les places del món, les llums, els focs artificials i les abraçades construeixen un mateix llenguatge: el de la gratitud per allò viscut i l'esperança en el que ve. I quan el rellotge marca la mitjanit, no només comença un nou any: també renace, per un instant, la fe en els començaments.