Barcelona
30 de desembre: què se celebra avui
En els últims dies de l'any, quan el món sencer es prepara per acomiadar el calendari, els amants del setè art es reserven una cita especial amb el color, l'emoció i la música: el Dia Internacional del Cinema Indi.
Dia Internacional del Cinema Indi
Índia no només és el país que més pel·lícules produeix al món, sinó també un laboratori cultural on conviuen llengües, religions, estils i sensibilitats diverses. El seu cinema és un mirall d'aquesta diversitat: exuberant i espiritual, romàntic i polític, èpic i quotidià, sempre ple de vida.
El 30 de desembre va ser escollit de manera simbòlica per un grup internacional d'admiradors del cinema de l'Índia: un dia sense vincle amb l'aniversari de cap estrella i prou proper a les festes de fi d'any com per servir de tancament cultural. Des de llavors, aquesta jornada se celebra com un reconeixement a l'art cinematogràfic del país del Ganges i del Taj Mahal, on cada història és una dansa entre el diví i l'humà.
El cinema indi no es pot reduir a l'etiqueta de Bollywood. Encara que Bombai (avui Mumbai) sigui el seu nucli més famós, existeixen poderoses indústries regionals —Tollywood, Kollywood, Mollywood— que filmen en idiomes com télugu, tamil, malayalam o bengalí, creant mons visuals tan diferents com les seves geografies. Les pel·lícules de l'Índia poden ser musicals deslumbrants o drames íntims; comèdies socials o retrats filosòfics; però totes comparteixen una sensibilitat única: la de mirar la vida amb asombro, emoció i esperança.
Des dels clàssics de Satyajit Ray fins als èxits moderns d'Aamir Khan o Deepika Padukone, el cinema indi ha sabut conquerir cors més enllà de les seves fronteres. Obres com Estrelles a la terra, La carmanyola o Una aventura extraordinària demostren que l'art nascut a l'Índia pot dialogar amb qualsevol cultura sense perdre la seva identitat.
Aquest dia convida a descobrir aquesta riquesa: veure una pel·lícula hindú, escoltar la seva banda sonora, deixar-se portar per la coreografia dels sentiments. Perquè cada història, entre rialles i llàgrimes, és també una celebració de la humanitat.