28 de febrer: què se celebra avui

Dia Mundial de les Malalties Rares

Cada 28 —o 29— de febrer, quan el calendari sembla desviar-se de la norma, el món torna la mirada cap a qui viu amb patologies poc freqüents. L'elecció d'un dia «rara» per a aquesta efemèride no és casual: és un símbol d'aquells milers de pacients les vides dels quals transcorren a la frontera del desconegut, enfrontant-se a diagnòstics tardans, tractaments escassos i la necessitat constant de ser reconeguts. Des de 2008, aquest dia creat per EURORDIS s'ha convertit en un espai de visibilitat i reivindicació global.

Les malalties rares, moltes d'origen genètic, afecten en conjunt uns 350 milions de persones al món: rostres diversos darrere de xifres que mai expliquen tota la història. Per a elles, els anomenats «medicaments orfes» representen no només una esperança terapèutica, sinó també un repte econòmic i polític que exigeix cooperació internacional. Organitzacions com FEDER a Espanya han impulsat campanyes, programes educatius i moviments associatius que donen forma a una comunitat que no vol romandre a l'ombra.

A través de testimonis, accions solidàries o simples gestos de comprensió, aquest dia convida cada ciutadà a trencar el silenci. La raretat deixa de ser una excepció per convertir-se en un recordatori que la salut és un territori complex, i que la dignitat de cada pacient —per aïllada que sembli la seva malaltia— és un assumpte profundament col·lectiu.

Dia d'Andalusia

Al sud d'Espanya, el 28 de febrer adquireix una textura diferent: verda i blanca, lluminosa i sonora. Andalusia celebra el seu dia amb l'orgull d'una identitat forjada entre cultures antigues, lluites socials i un referèndum històric —el de 1980— que va marcar l'inici de la seva autonomia plena. L'efemèride és, des d'aleshores, un homenatge a una terra que ha buscat reconèixer-se en les seves arrels per projectar-se cap al futur.

Les carrers andalusos s'aixequen amb izades de bandera, discursos institucionals i un aire festiu que travessa places, escoles i llars. La gastronomia —amb el icònic pa amb oli d'oliva— es converteix en un acte quotidià de celebració, mentre que centres culturals i col·legis organitzen activitats que expliquen, a la seva manera, la història d'una regió extensa i diversa.

Símbols com la bandera i l'himne, obra de Blas Infante, doten a aquesta commemoració d'un llenguatge propi: un que parla de llibertat, justícia i una profunda connexió amb la terra. Andalusia aprofita el seu dia no només per recordar el que s'ha aconseguit, sinó per reafirmar una vocació comunitària que es manté viva fins i tot en temps d'incertesa.

Inici del Ramadà

Aquest 28 de febrer de 2025 coincideix també amb l'inici del Ramadà, novè mes del calendari islàmic i un dels períodes més sagrats per milions de musulmans. El seu començament es regeix per un antic gest: l'observació de la lluna creixent, que marca el punt de partida d'un camí espiritual que combina dejuni, oració i reflexió. Es commemora així la primera revelació del Corà al profeta Mahoma, un esdeveniment que, segons la tradició, va transformar la història religiosa d'Orient.

Durant prop de trenta dies, el dejuni —des de l'alba fins al capvespre— es converteix en un acte de purificació i disciplina interior. Lluny de ser una mera restricció alimentària, és una forma de renovar la consciència divina, enfortir la paciència i estretir llaços familiars a través de l'Iftar, el menjar que trenca el dejuni cada nit. Les oracions marquen el ritme del dia i recorden la dimensió comunitària d'aquest mes.

Entre curiositats, excepcions i antigues normes que regulen aquesta pràctica, el Ramadà continua sent un territori viu on tradició i present es troben. Fins i tot en contextos canviants —com les restriccions sanitàries dels darrers anys—, manté intacte el seu significat essencial: crear un espai de recolliment enmig del món i recordar que l'esperit també necessita el seu propi calendari.