Barcelona
16 de gener: què se celebra avui
El 16 de gener desplega un paisatge festiu on conviuen sabors, música i tradicions. D'una banda, la croqueta: aquest mos humil i universal que viatja de la cuina popular a l'alta gastronomia amb la mateixa soltura. De l'altra, la música dels Beatles, que continua ressonant com un eco generacional inagotable. I, entre ambdós, l'ardor del menjar picant, capaç de transformar qualsevol plat en una experiència sensorial. Tres celebracions distintes, reunides pel plaer de compartir: una taula, una cançó, un instant d'intensitat.

Dia Internacional de la Croqueta
Poques delícies desperten tant consens com la croqueta. Cruixent per fora, cremosa per dins, aquest petit mos ha conquerit taules de tot el món des que, a la França del segle XIX, els cuiners de la reialesa el van elevar a la categoria de manjar. Encara que el seu origen exacte continua envoltat en debat —entre Antonin Carême i els grans xefs de la cort francesa—, hi ha un punt en què tots coincideixen: la croqueta va néixer en un país enamorat de la tècnica culinària.
El fascinant és la seva versatilitat. La croqueta admet gairebé qualsevol ingredient: pollastre, pernil, bolets, formatge, marisc, tofu… fins i tot versions dolces. Però el seu secret roman estable: una beixamel lleugera i un reboçat que, al submergir-se en oli calent, produeix aquell so —croquer— que va donar origen al seu nom. Celebrar-la és, sobretot, reivindicar la cuina casolana, aquella que converteix les sobres en tresor i que ens recorda que l'enginy culinari neix moltes vegades de la senzillesa.
En aquest dia, la croqueta esdevé pretext per compartir taula i conversa. Preparar-les o degustar-les es transforma en un gest col·lectiu, gairebé afectiu, que retorna a la gastronomia la seva dimensió més propera: la de cuinar per a altres.
Dia Internacional dels Beatles
Des del seu debut al Cavern Club el 1961, The Beatles van deixar de ser simplement una banda per convertir-se en un fenomen cultural. El 16 de gener, en homenatge a aquella inauguració del mític local de Liverpool, molts seguidors celebren aquesta data com el Dia Internacional dels Beatles. Altres prefereixen el 6 de juliol —dia en què Lennon i McCartney es van conèixer— o el 10 de juliol, marcat pel retorn triomfal de la banda a la seva ciutat natal. Però, com passa amb les llegendes, els Beatles no necessiten una única data: la seva història està feta de múltiples començaments.
La música del quartet va sorgir en un món agitat per tensions polítiques, guerres i transformacions socials. Les seves cançons es van convertir ràpidament en un refugi i en una declaració: missatges de pau, igualtat i esperança que van definir una generació. La seva capacitat per reinventar-se —del rock and roll inicial a les exploracions psicodèliques— va marcar l'evolució de la música del segle XX i va deixar una empremta que travessa continents i dècades.
Recordar els Beatles és també recordar el poder de la cultura popular per transformar sensibilitats. Pel·lícules, gravacions, reinterpretacions i homenatges mantenen viu un llegat que no envellix. Escoltar-los avui és retrobar-se amb una banda que continua sonant com si acabés de néixer.
Dia Internacional del Menjar Picant
El picant és un llenguatge propi: una barreja de foc i matís que recorre cultures i geografies. Des dels ajíes sud-americans fins als curris asiàtics, la seva història és tan antiga com l'agricultura mateixa. Celebrar aquest dia és rendir homenatge als condiments que desperten els nostres sentits i que han acompanyat remeis tradicionals, rituals culinaris i receptes familiars. El seu protagonista és la capsaicina, aquella molècula que converteix una simple mossegada en una explosió.
Per a alguns, el picant és un repte; per a altres, un plaer gairebé addictiu. Estudis recents suggereixen beneficis per a la salut quan es consumeix amb moderació: activar el metabolisme, millorar la circulació, aportar antioxidants. En excés, és clar, reclama prudència. Però el veritable encant del picant resideix en la varietat: salses denses com el sambal indonesi, estofats coreans com el kimchi jjigae, sopes tailandeses com el Tom Yum o receptes tan ferotges com el Sik Sik Wat etíop. Cada plat és un viatge sensorial i cultural.
Aquest dia convida a assaborir aquest viatge, a provar alguna cosa nova, a descobrir fins on arriba la nostra tolerància al calor gastronòmic. I, com no, a compartir a les xarxes socials aquell instant en què el menjar sembla cremar —i, tot i així, demanem un mos més.






