Barcelona
12 de gener: què se celebra avui
El 12 de gener és una data que es mou entre l'humor, la reivindicació i la tendresa. Un dia que podria semblar anecdòtic, gairebé una broma, però que en realitat ens recorda com petits gestos poden desmuntar estereotips molt antics.
Dia Internacional de Besar a un Pelirrojo
Nascut el 2009 de la mà de l'activista i còmic Derek Forgie, aquest dia va sorgir com un gest de resistència davant d'una moda cruel que va circular per internet —aquell «Kick a Ginger Day» inspirat en un episodi de South Park— i que, en el seu moment, va deixar enrere agressions reals. La resposta va ser enginyosa i lluminosa: substituir la violència per afecte, convertir una burla en celebració, oferir un petó en lloc d'un cop. D'aquesta manera, l'efemèride va començar com un acte polític disfressat d'humor.
Ser pelirrojo, en diferents èpoques, ha significat carregar amb prejudicis tan variats com extravagants. Des de les llegendes gregues que asseguraven que es convertirien en vampirs després de la mort, fins a les supersticions medievals que els associaven amb el foc o els mals presagis. I, tanmateix, la seva singularitat ha fascinat artistes, escriptors i científics. L'explicació és biològica: una menor presència d'eumelanina i un predomini de feomelanina generen aquesta gamma de tons anaranjats que van del daurat rosat al cobrís més profund, una paleta que la genètica distribueix amb comptagotes.
Els pelirrojos, amb prou feines el 1 % de la població mundial, es concentren especialment en regions atlàntiques del nord d'Europa: Escòcia, Irlanda, Islàndia, Dinamarca. Allà, sota cels pàl·lids, el seu cabell sembla encendre's com una flama en moviment. Aquesta mateixa claredat els fa més propensos a problemes cutanis, però també els ha atorgat un imaginari cultural potent, on conviuen víkings, folklore celta i relats d'aventures. El cert és que darrere del color hi ha persones diverses, més properes a la història comuna que al mite.
Celebrar aquest dia és, en el fons, reivindicar la bellesa de les diferències. No es tracta només de besar a un pelirrojo —amb consentiment, per descomptat—, sinó de desmuntar prejudicis, riure's de vells estigmes i reconèixer a qui, per genètica o elecció, porta un to que la natura va reservar a uns pocs. És una celebració lleugera, però amb una ressonància profunda: recordar que cap color de cabell mereix ni burla ni por, sinó el mateix respecte que qualsevol altre tret humà.