Barcelona
L'altre estiu de Barcelona: gairebé tres de cada deu catalans no poden marxar de vacances
Barcelona viu cada agost dos estius molt diferents. Mentre Catalunya va tancar el 2025 amb un rècord de més de 20 milions de turistes internacionals, el 28,8 % dels catalans no podia permetre's passar ni tan sols una setmana de vacances fora de casa. La xifra dibuixa una bretxa que es fa especialment visible en una ciutat volcada durant aquests mesos en l'oci i el turisme.
L'últim dada suposa, això sí, una lleugera millora respecte al 2024, quan el percentatge arribava al 30,4 %. Per tant, no es pot parlar d'un empitjorament en l'últim any, però sí d'una dificultat encara estesa: pràcticament tres de cada deu persones segueixen sense disposar de recursos suficients per allunyar-se de la seva vivenda durant set dies.
El contrast amb el turisme és notable. Catalunya va rebre 20.055.314 visitants internacionals el 2025, el màxim de la sèrie històrica, i aquests van gastar prop de 24.807 milions d'euros. Van arribar lleugerament més turistes que un any abans, van romandre menys temps de mitjana i van elevar la seva despesa diària fins als 221 euros.
Al mateix temps, els residents a Espanya estan viatjant menys. El 2025 van realitzar 175,7 milions de viatges, un 4,7 % menys que l'any anterior, i els desplaçaments dins del país van retrocedir un 6,1 %. La despesa, en canvi, va augmentar un 2,6 % fins a superar els 63.853 milions d'euros: menys viatges, però més cars.
Aquesta encareixença canvia també la manera de fer vacances. Per a moltes famílies, una setmana fora implica sumar allotjament, transport, restauració i oci en un moment en què l'habitatge i altres despeses quotidianes absorbeixen bona part del pressupost. L'alternativa acaba sent reduir els dies, buscar allotjament gratuït a cases de familiars o, simplement, quedar-se a la ciutat.
La diferència resulta especialment cridanera a Barcelona. Hotels, apartaments, terrasses i espais turístics mantenen una activitat intensa mentre una part de qui viu aquí durant tot l'any passa agost als seus barris. El fenomen no significa que el turisme sigui la causa directa que aquestes famílies no puguin viatjar, però col·loca dues realitats econòmiques molt diferents als mateixos carrers.
Les dades també obliguen a matisar la idea que les vacances són únicament una qüestió de preferències. No poder permetre's una setmana fora de casa forma part dels indicadors de privació material utilitzats per les estadístiques oficials i afecta de manera molt desigual segons la situació laboral: entre els aturats catalans el percentatge va arribar al 54,2 % el 2025, davant del 23,7 % entre les persones ocupades.
Així, l'estiu barceloní no acaba a les cues de la Sagrada Família, les platges plenes o les xifres rècord de visitants. També transcorre en pisos on no hi ha maletes preparades ni viatge previst. En una ciutat capaç de vendre descans a milions de persones cada any, que gairebé tres de cada deu catalans no puguin comprar una sola setmana lluny de casa deixa una altra fotografia, molt menys visible, de la temporada turística.