El Grec obre el seu 50 aniversari amb una nit de cultura, calor i abanics

La inauguració del festival va reunir representants institucionals, artistes, gestors culturals i cares conegudes de la ciutat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van encapçalar la presència política en una vetllada on el protocol va conviure amb una temperatura que obligava a buscar aire com fos.

Ningú semblava disposat a trencar del tot l'etiqueta, però la calor va imposar les seves pròpies normes. Les americanes van seguir al seu lloc, tot i que els abanics van circular de mà en mà i es van convertir en l'accessori més útil de la nit. En una grada a l'aire lliure, l'estiu no perdona ni tan sols els actes més assenyalats.

Collboni va ser un dels que més partit va treure de l'abanic, mentre Illa es va deixar veure relaxat i somrient durant alguns moments de la funció. La solemnitat de la inauguració es va anar afluixant amb el pas de la nit, fins a convertir-se en una d'aquelles cites on la conversa de pati pesa gairebé tant com el que passa sobre l'escenari.

El Grec va arribar aquest any al seu mig segle de vida amb una càrrega simbòlica especial. L'edició de 2026 no és una més: celebra els 50 anys d'un festival que va néixer el 1976 com una explosió de llibertat escènica, autogestió cultural i desig d'obrir Barcelona a noves formes de teatre, dansa i música.

L'obertura va estar vinculada a ‘L’òpera de tres rals’, la versió catalana de l'obra de Bertolt Brecht i Kurt Weill dirigida per Marta Pazos. El muntatge serveix a més com a pont amb un altre aniversari: els 50 anys del Teatre Lliure, una institució clau per entendre l'escena contemporània catalana.

La nit va deixar també la seva pròpia galeria d'invitats. Entre els assistents es va poder veure figures de la cultura, la interpretació, la comunicació i la gestió cultural barcelonina, en una barreja que va recordar el paper del Grec com a gran punt de retrobament abans que la ciutat es dispersi del tot per l'estiu.

Judit Mascó va ser una de les presències més comentades, amb aquest equilibri entre elegància i naturalitat que encaixa bé amb una nit de festival a l'aire lliure. També hi va haver noms habituals del món escènic i audiovisual, des d'actors i directors fins a responsables de teatres, programadors i representants del sector.

L'ambient tenia alguna cosa d'estrena i alguna cosa de verbena cultural. Al Grec, la catifa vermella sempre és menys rígida que en altres esdeveniments: es ve a veure teatre, però també a saludar, comentar la temporada, mesurar el pols del sector i deixar-se veure en una cita que funciona com a termòmetre de la cultura local.

La calor, lluny de quedar com una simple anècdota, va acabar definint el to de la nit. Barcelona viu un estiu cada cop més dur, i qualsevol gran acte a l'aire lliure es converteix també en una petita prova de resistència. Els abanics, les ampolles d'aigua i la recerca d'ombra van deixar clar que la cultura tampoc escapa al clima.

El Festival Grec es prolongarà fins a finals de juliol amb una programació àmplia de teatre, dansa, música, circ i propostes híbrides. En aquesta edició d'aniversari, el festival vol mirar enrere sense quedar-se en la nostàlgia, recuperant part de l'esperit col·lectiu dels seus orígens.

La celebració arriba en un moment en què Barcelona necessita espais culturals capaços de barrejar memòria, risc i públic. El Grec continua sent una de les poques cites que connecten grans noms internacionals, escena local, espais emblemàtics i una ciutat que a l'estiu es transforma completament.

La inauguració va deixar una imatge clara: mig segle després, el Grec continua sent alguna cosa més que una programació d'espectacles. És una reunió anual de la Barcelona cultural, amb els seus gestos, els seus debats, les seves vanitats, les seves complicitats i, aquest any més que mai, els seus abanics oberts contra la calor.