Barcelona
Un olivera espanyol viatja a l'Àrtic per protegir el futur de la humanitat
Un olivera cultivada a Espanya serà enviada al magatzem de llavors més segur del món. L'objectiu: preservar el seu llegat davant qualsevol catàstrofe global. L'expedició científica parteix aquest mes.
Un olivera cultivada a Espanya serà enviada al magatzem de llavors més segur del món. L'objectiu: preservar el seu llegat davant qualsevol catàstrofe global. L'expedició científica parteix aquest mes. El projecte busca garantir aliments en el futur.
En un moment en què la seguretat alimentària preocupa a moltes famílies de Barcelona, un olivera espanyol es prepara per a un viatge insòlit: les seves llavors seran dipositades al cor gelat de l'Àrtic. L'expedició, liderada per científics espanyols, té com a meta protegir aquest símbol mediterrani davant qualsevol amenaça global.
El 25 de febrer, les primeres llavors d'olivera partiran rumb a l'illa de Svalbard, a Noruega. Allà, a 130 metres sota terra i envoltat de gel perpetu, es troba el magatzem de llavors més segur del planeta. Els seus murs de formigó, d'un metre de gruix, estan dissenyats per resistir terratrèmols i fins i tot atacs nuclears.
A l'interior, la temperatura es manté constant a -18 °C. Aquest entorn extrem permet conservar més de 1,38 milions de llavors de 6.500 espècies vegetals de tot el món. L'olivera espanyol s'unirà així a una col·lecció que podria ser clau per alimentar la humanitat si alguna vegada ocorre una catàstrofe global.
La iniciativa, impulsada pel govern noruec des de 2008, busca garantir que, passi el que passi, sempre existeixin reserves de les plantes més essencials per a la vida. Per a qui vivim en ciutats com Barcelona, on l'oli d'oliva és part de la cultura i la dieta diària, aquest gest té un valor especial: assegura que el llegat agrícola mediterrani no es perdi, fins i tot en els pitjors escenaris.
El magatzem de llavors de Svalbard, conegut com la «bóveda del fi del món», és molt més que un simple dipòsit. La seva ubicació remota i el seu disseny el converteixen en un refugi gairebé impenetrable per a la biodiversitat agrícola. Només en comptades ocasions s'han retirat llavors, sempre per motius de força major. Aquest projecte internacional reflecteix la importància de protegir el patrimoni genètic dels cultius, una tasca que cobra sentit en un context de canvi climàtic i crisis alimentàries recurrents.