Barcelona
Un universitari català reclama més de 9.000 euros pel caos diari a Rodalies
El que per a molts usuaris de Rodalies ja forma part de la rutina diària —retards, cancel·lacions i falta d'informació— per a David Pujol s'ha convertit en un problema de salut. Aquest estudiant de matemàtiques de 19 anys, veí de Pineda de Mar, ha reclamat 9.211,35 euros al Ministeri de Transports i a la Generalitat pels danys que assegura haver patit després de més d'un any utilitzant la xarxa ferroviària catalana per anar a classe.

Cada matí havia de combinar la línia R1 amb la R7 per arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sobre el paper, el trajecte rondava les dues hores, però les incidències constants alteraven qualsevol planificació. Alguns dies, arribar a la universitat li suposava fins a cinc hores entre retards, trens cancel·lats i transbordaments improvisats.
Amb el temps, el desgast va deixar de ser només acadèmic. David, diagnosticat amb trastorn obsessiu-compulsiu, explica que la incertesa permanent li va provocar crisis d'ansietat, insomni i problemes físics relacionats amb l'estrès. La sensació de no saber si arribaria a temps als exàmens o fins i tot a casa va acabar afectant també la seva alimentació i concentració.
La situació va acabar empentant-lo a mudar-se a Cerdanyola del Vallès per viure més a prop de la universitat. En la seva reclamació, considera que aquest canvi no va ser una decisió lliure, sinó una conseqüència directa del mal funcionament del servei. Per això demana una compensació que inclou danys psicològics, perjudicis educatius i l'impacte personal i econòmic del trasllat.
Abans d'iniciar el procés, va presentar nombroses reclamacions a Renfe i a diferents organismes públics, però assegura que mai va obtenir respostes concretes. Ara està disposat a arribar als tribunals si l'administració no respon en el termini previst. El cas podria convertir-se en un dels primers a Espanya en intentar vincular directament les deficiències del transport públic amb danys personals i de salut mental.
Mentrestant, plataformes com Dignitat a les Vies o Promoció del Transport Públic continuen denunciant que les incidències a Rodalies ja afecten decisions importants de vida: on estudiar, on treballar o fins i tot on viure. A Catalunya, per a milers de persones, el tren no és una alternativa puntual, sinó l'única forma possible de mantenir la seva rutina diària.