Una exposició al Mirador de Colón reinventa el souvenir de Barcelona
Barcelona està plena d'imants, samarretes, bous, flamencs i miniatures repetides fins a l'avorriment. Però una exposició al Mirador de Colón proposa una pregunta senzilla i força incòmoda: si haguessis de portar-te un record real de la ciutat, seria de debò algun d'aquests objectes?
Fins al 2 de juliol, l'exposició Elisava x Amics de La Rambla; Souvenir reuneix onze peces creades per estudiants de disseny que intenten escapar del tòpic turístic. La idea no és vendre un altre record bonic, sinó pensar quins objectes poden explicar millor la vida, els gestos i la memòria de Barcelona.
Les peces s'inspiren en la Rambla i el seu entorn, però no des de la postal fàcil. Hi ha referències a Sant Jordi, a la Boqueria, al menjar compartit, a les xemeneies industrials, als rituals quotidians i a aquesta barreja de trànsit, comerç i passeig que encara defineix un dels carrers més discutits de la ciutat.
Entre les propostes apareixen una carta-rosa de Sant Jordi amb textos en anglès, vaixelles pensades per compartir pa i plat principal, cucuruts artesanals inspirats en els llocs de mercat, recipients de vidre per amanir a la taula i gerres de ceràmica que miren cap a la memòria industrial barcelonina.
L'exposició també reivindica el treball amb materials i oficis locals. Ceràmica, vidre, paper i suro apareixen com una alternativa al souvenir produït en massa, aquell que es podria comprar a Barcelona, Lisboa o qualsevol altra ciutat sense massa diferència.
L'interès de l'exposició està justament aquí: no converteix el record en alguna cosa nostàlgica, sinó en una forma de mirar millor. Un bon souvenir no ha de ser evident ni cridar el nom de la ciutat. Pot néixer d'un gest petit, d'un àpat, d'una textura o d'una costum que expliqui alguna cosa més veritable que una postal.
El Mirador de Colón, al final de la Rambla, funciona com un lloc perfecte per a aquesta pregunta. És un punt de pas per a turistes, però també una porta simbòlica entre el passeig, el port i la ciutat. Col·locar allí una mostra sobre souvenirs obliga a mirar de front una tensió molt barcelonina: com rebre visitants sense reduir Barcelona a objectes sense ànima.
En un moment en què la Rambla es prepara per a una nova etapa, aquesta exposició ofereix una pausa breu però útil. Convida a tornar a caminar-la amb menys pressa i a pensar quina memòria volem que deixi la ciutat. Perquè potser el problema no és que Barcelona tingui souvenirs, sinó que massa han deixat de semblar Barcelona.