Santa Mònica sacseja Barcelona amb 60 artistes que desafien els relats dominants

El centre d'art Santa Mònica acull fins al 1 de febrer de 2026 l'exposició “Xiuxiueigs, bullici i paradoxes. Temptatives per a una política de l’enunciació”, una mostra que reuneix més de 60 artistes internacionals i locals. L'objectiu: qüestionar els discursos dominants i obrir noves vies d'autorepresentació a través d'obres inèdites a Barcelona.

L'exposició presenta peces de formats molt diversos, des d'instal·lacions gràfiques i performances fins a videojocs, tèxtils i audiovisuals. Els artistes exploren com les narratives hegemòniques han construït imatges distorsionades sobre qui són considerats “els altres”, i proposen alternatives per contrarestar la violència, la desigualtat i la discriminació.

Entre les propostes més cridaneres destaca el “karaoke immigrant” del col·lectiu Radia Cava-ret, que utilitza cançons versionades per digerir la violència de l'Europa fortalesa. Una de les peces més comentades és la reinterpretació de “Me gusta ser una migra” de Vulpess. Per la seva banda, el col·lectiu Catàrsia aposta per relats d'infantesa allunyats del trauma, mentre que Diego Marchante aprofundeix en l'arxiu d'històries de dissidència de gènere i sexualitat, amb la intenció que no es perdin davant l'avanç de l'ultradreta.

L'equip curatorial, liderat per Nancy Garín i Ingrid Blanco, ha impulsat la traducció i interpretació de textos clau sobre els temes tractats. D'aquest treball han sorgit dos fanzines multilingües i la publicació “Pròlegs a contratemps (1848–2048)”, que proposa nous pròlegs per al “Manifest Comunista”. A més, tallers, xerrades i performances busquen connectar l'exposició amb el públic i fomentar el debat.