Perfectes desconeguts: l'obra de teatre que triomfa a Catalunya i que té un rècord Guinness

Hi ha històries que, per la seva senzillesa aparent, aconsegueixen connectar amb públics molt diferents. Perfectes desconeguts és una d'elles. El que comença com un sopar entre amics deriva en un joc incòmode que exposa les esquerdes de relacions que semblaven sòlides, però que estaven allà de fons.

Ara la versió teatral del text de la pel·lícula Perfetti sconosciuti (2016) de Paolo Genovese, que també va passar pel cinema espanyol en Perfectes Desconeguts, dirigida per Álex de la Iglesia i protagonitzada per Belén Rueda o Eduard Fernández, entre d'altres, està dirigida per David Selvas i es pot veure al Teatre Poliorama fins al 17 de maig.

La trama de Perfectes desconeguts

L'obra, d'uns 85 minuts de durada i en català, manté intacte el nucli del relat original: quatre parelles que es coneixen des de fa anys decideixen compartir en veu alta els missatges i trucades que reben als seus mòbils durant un sopar. El que en un principi es planteja com un joc innocent acaba revelant secrets, mentides i contradiccions.

Aquesta adaptació escènica es recolza en un text que combina comèdia i tensió, i que planteja preguntes incòmodes sobre la intimitat, la confiança i l'ús de la tecnologia en la vida quotidiana.

Perfectes desconeguts: del cinema al teatre

Pocs muntatges poden presumir de tenir un origen tan reconegut. L'obra es va convertir en un fenomen internacional. El seu èxit va ser tal que va arribar a acumular més de 20 adaptacions en diferents països, fins a entrar al Llibre Guinness dels Rècords com el film amb més remakes de la història.

Aquest recorregut demostra que la història funciona perquè toca una fibra universal. Tal com assenyala l'European Audiovisual Observatory, les narratives centrades en relacions personals i conflictes quotidians tenen una gran capacitat d'adaptació cultural, ja que connecten amb experiències comunes en diferents societats.

Una comèdia amb fons incòmode

Encara que es presenta com una comèdia, Perfectes desconeguts juga constantment amb l'espectador. El to lleuger de l'inici es va transformant poc a poc en una situació cada cop més tensa, on les rialles deixen pas a la incomoditat.

El recurs del joc —deixar els mòbils sobre la taula i compartir cada notificació— funciona com un detonant dramàtic molt eficaç. A mesura que avança el sopar, les màscares socials comencen a caure, i els personatges mostren facetes que fins a aquell moment romanien ocultes. Aquest mecanisme recorda al vodevil clàssic, on les aparences es trenquen en cadena i les situacions es compliquen progressivament.

El paper del mòbil en la trama

Un dels elements clau de l'obra és l'ús del telèfon mòbil com a símbol. Més enllà de ser un simple objecte, actua com una extensió de la vida privada dels personatges. Tot allò que no es diu en veu alta queda emmagatzemat a la pantalla.

En aquest sentit, l'obra connecta amb una preocupació molt actual: l'exposició de la intimitat en l'era digital. Segons estudis de la European Commission, l'ús quotidià de dispositius mòbils ha transformat la forma en què ens relacionem, difuminant la frontera entre el públic i el privat.

Personatges al límit en Perfectes desconeguts

El veritable motor de l'obra són els seus personatges. Cada un representa una forma distinta de gestionar la veritat, la mentida i el secret. A mesura que el joc avança, les relacions entre ells es tensionen, i el que semblava una amistat consolidada comença a esquerdar-se.

La força del muntatge resideix en com aquestes dinàmiques es desenvolupen en temps real, sense artificis, recolzades en el diàleg i la interpretació. L'espectador assisteix a un procés de revelació constant, en què cada missatge llegit en veu alta afegeix una nova capa de conflicte.

L'obra està interpretada per Marta Bayarri, Biel Duran, Eduard Farelo, Júlia Molins, Albert Prat, Vanessa Segura i Cristian Valencia.