Els municipis més rics de Catalunya duplica la renda dels més pobres: així queda el rànquing

La distància econòmica entre municipis de Catalunya continua sent considerable. El nou Atlas de Distribució de Renda dels Llars de l'INE, amb dades corresponents a 2024, mostra que les localitats amb major capacitat econòmica continuen concentrant-se principalment en l'entorn metropolità de Barcelona.

Al capdavant de la classificació apareix una vegada més Matadepera, al Vallès Occidental, que conserva una posició que ocupa des de fa una dècada. A l'extrem contrari es troben Salt i Castelló d'Empúries, ambdós a la província de Girona.

La comparació reflecteix una diferència superior als 20.000 euros anuals entre les rendes medianes dels municipis situats en ambdós extrems.

Matadepera i Sant Cugat, els municipis amb majors ingressos

Matadepera manté el primer lloc entre les localitats catalanes de més de 2.000 habitants, amb una renda mediana anual de 37.450 euros per unitat de consum.

El municipi encapçala aquesta classificació des de 2015, quan va començar la sèrie estadística. En aquest període, la seva renda ha augmentat un 46%, davant del creixement del 34% registrat en el conjunt de Catalunya.

Només durant l'últim any, Matadepera va experimentar un increment del 5,9%, per sobre del 4,4% de la mitjana catalana.

La segona posició correspon a Sant Cugat del Vallès, amb 33.950 euros, una localitat que també ha mantingut la seva posició des de 2015.

Alella, Sant Just Desvern i Tiana comparteixen el següent escaló, amb 32.550 euros.

Els municipis amb la renda més alta de Catalunya

Municipi Renda mediana anual

Matadepera 37.450 €

Sant Cugat del Vallès 33.950 €

Alella 32.550 €

Sant Just Desvern 32.550 €

Tiana 32.550 €

Fornells de la Selva 31.850 €

Cabrils 31.850 €

Gurb 31.850 €

Teià 31.850 €

La classificació es refereix a municipis amb més de 2.000 habitants. Si s'inclouen localitats més petites, apareixen casos com Santa Cecília de Voltregà, amb només 197 residents, que supera la renda de Sant Cugat.

Salt i Castelló d'Empúries, a l'extrem oposat

A la part baixa de la classificació tornen a aparèixer municipis que porten anys registrant nivells de renda inferiors a la mitjana catalana.

Salt i Castelló d'Empúries comparteixen una renda mediana de 16.450 euros anuals, menys de la meitat de la registrada a Matadepera.

Salt ocupa l'últim lloc des de l'inici de la sèrie històrica, tot i que els seus ingressos han crescut un 51,6% des de 2015, un ritme superior a la mitjana de Catalunya.

També figuren entre les localitats amb rendes més baixes Figueres, Lloret de Mar, la Jonquera, Aitona, Constantí, Amposta, la Seu d'Urgell, Santa Bàrbara i Ulldecona, totes elles amb una mediana de 17.150 euros.

Aquestes xifres mostren que el creixement dels ingressos no ha eliminat les diferències territorials.

On queda Barcelona en la classificació?

La ciutat de Barcelona registra una renda mediana de 24.150 euros anuals per unitat de consum, davant dels 22.050 euros del conjunt de Catalunya.

Això situa la capital catalana uns 2.100 euros per sobre de la referència autonòmica, tot i que lluny dels municipis que lideren la classificació.

Dins de l'àrea metropolitana també s'observen diferències importants. Mentre que Sant Cugat, Sant Just Desvern o Alella presenten algunes de les rendes més elevades, Santa Coloma de Gramenet registra 17.850 euros, una de les xifres més baixes de l'entorn metropolità.

La majoria dels 25 municipis de més de 2.000 habitants amb majors ingressos es concentren precisament a les comarques properes a Barcelona.

Entre ells destaquen també Cabrera de Mar, Sant Quirze del Vallès, Vallromanes, l'Ametlla del Vallès, Begues, Collbató i Sant Vicenç de Montalt.

Les diferències de renda entre les principals ciutats catalanes

La distribució dels ingressos canvia considerablement segons el territori.

A les comarques de Girona, Fornells de la Selva lidera la classificació amb 31.850 euros, mentre que Girona capital arriba als 22.750 euros.

A Ponent, el primer lloc correspon a Alpicat, amb 26.950 euros. Lleida capital es queda en 19.950 euros.

Al Camp de Tarragona destaca Castellvell del Camp, amb 28.350 euros, per davant de municipis com els Pallaresos, Altafulla i el Catllar. Tarragona capital registra 21.000 euros.

Per la seva banda, Sitges encapçala la classificació del Penedès amb 25.550 euros, mentre que a les comarques centrals sobresurt Gurb, amb 31.850 euros.

A l'Alt Pirineu i Aran, Bellver de Cerdanya arriba als 22.750 euros i és l'únic municipi de més de 2.000 habitants del seu àmbit que supera la mediana catalana.

A les Terres de l'Ebre, cap localitat d'aquest tamany arriba a la referència autonòmica. Flix lidera la zona amb 21.350 euros.

La desigualtat econòmica torna a augmentar lleugerament

L'informe de l'INE no només permet comparar ingressos entre municipis. També analitza com es distribueix la renda dins de cada territori mitjançant l'índex de Gini.

Aquest indicador va de 0 a 100: com més gran és el valor, més desigual és la distribució dels ingressos.

El 2024, Catalunya va registrar un índex de Gini de 31,6 punts, dues dècimes més que l'any anterior.

Malgrat el repunt, el resultat continua sent lleugerament inferior al del conjunt d'Espanya, situat en 31,9 punts.

Per províncies, els valors són els següents:

Província Índex de Gini

Barcelona 31,6

Tarragona 30,8

Girona 30,5

Lleida 30,4

Barcelona presenta la major desigualtat d'ingressos de les quatre províncies catalanes.

En l'àmbit municipal destaquen casos com la Vajol, amb 44,8 punts, Sant Mori i Guixers, ambdós amb 43, o Bolvir, amb 42.

En canvi, Castellar de la Ribera registra l'índex més baix de Catalunya, amb 19,7 punts.

La bretxa d'ingressos també afecta la població estrangera

Un altre dels dades rellevants de l'estudi és la proporció de persones que viuen en llars amb ingressos per unitat de consum inferiors a 10.000 euros anuals.

Entre els residents de nacionalitat espanyola, aquest percentatge se situa en el 7,9%, després de millorar una mica més d'un punt respecte a l'any anterior.

Entre les persones de nacionalitat estrangera, la proporció arriba gairebé al 32%, tot i que ha descendit 2,6 punts des de 2023.

La diferència evidencia una bretxa econòmica important entre ambdós grups de població.

L'informe també reflecteix una lleugera millora en alguns indicadors de renda baixa entre els menors de 18 anys, mentre que els corresponents a la població adulta i a les persones majors de 65 anys romanen pràcticament estables.

Què significa realment la renda mediana

Per interpretar correctament la classificació, convé distingir entre renda mediana i salari.

La renda no inclou únicament els ingressos del treball. També pot incorporar altres fonts d'ingressos disponibles per als llars.

A més, l'indicador per unitat de consum té en compte la composició familiar, de manera que permet comparar llars de diferents mides.

La mediana assenyala el punt que divideix la població en dues meitats: una disposa d'ingressos superiors i l'altra, inferiors.

Per això, els 37.450 euros de Matadepera o els 24.150 euros de Barcelona no representen el sou mitjà dels seus habitants, sinó una mesura dels recursos econòmics dels seus llars.

Les noves dades de l'INE confirmen que la prosperitat econòmica continua distribuint-se de manera desigual per Catalunya, amb una forta concentració de municipis de renda elevada al voltant de Barcelona i diferències persistents respecte a altres zones del territori.