Barcelona
L’Hospitalet prepara un pol biomèdic per transformar la seva economia
L’Hospitalet de Llobregat vol fer un salt econòmic i urbà recolzant-se en un dels sectors amb més projecció de l’àrea metropolitana: la salut. L’Ajuntament treballa per convertir l’entorn de la Granvia i Bellvitge en un gran pol biomèdic capaç d’atreure empreses, investigació, talent i nous llocs de treball.
La aposta no parteix de zero. En aquesta zona ja conviuen peces de primer nivell com l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia, l'IDIBELL i la Universitat de Barcelona. L'ambició municipal és ordenar aquest potencial i connectar-lo amb nova activitat empresarial vinculada a la biomedicina, els serveis avançats, la innovació i el benestar.
L'alcalde, David Quirós, va defensar aquesta estratègia en una trobada amb representants del sector privat a l'Hotel Porta Fira Santos. El seu missatge va ser clar: L’Hospitalet té una posició difícil de replicar, al costat de Barcelona, la Fira, la Zona Franca, l'aeroport i alguns dels grans centres sanitaris i d'investigació de Catalunya.
Aquesta ubicació és un dels arguments centrals del projecte. La proximitat a l'aeroport del Prat i als principals corredors metropolitanes permet imaginar una ciutat més connectada amb la producció, distribució i desenvolupament de solucions sanitàries. Per a l'Ajuntament, aquesta avantatge logística pot ser clau per captar inversió.
El gran moviment urbanístic arribarà amb el soterrament de la Granvia entre la Rambla Marina i el riu Llobregat. Les obres estan previstes per a principis de 2027 i, sumant els treballs d'urbanització, haurien de culminar el 2031. Serà una intervenció decisiva per cosir una zona que durant dècades ha funcionat com a barrera urbana.
La reforma de la Granvia no només canviarà la mobilitat. També ha de obrir nous espais, millorar la connexió entre barris, generar zones verdes i fer més atractiu l'entorn per a empreses vinculades a la salut i la investigació. La ciutat vol que l'eix deixi de ser una frontera i passi a ser una porta d'entrada econòmica.
El projecte s'emmarca en el corredor Biopol-Granvia, una peça metropolitana on L’Hospitalet busca situar-se al costat d'altres nodes sanitaris i universitaris. La futura arribada del nou Hospital Clínic a la Diagonal reforça aquesta visió d'una gran àrea de coneixement mèdic connectada entre Barcelona i el seu entorn immediat.
La transformació, tanmateix, no es mesura només en edificis o empreses. L'Ajuntament vol que el pol biomèdic generi oportunitats laborals per als veïns, especialment per als joves. Al nord de la ciutat, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen, una xifra que converteix la formació professional i la inserció laboral en un repte urgent.
Ahir entrenen perfils tècnics que el sector ja comença a reclamar: laboratori, manteniment, logística sanitària, administració especialitzada, tecnologies aplicades a la salut o suport a la investigació. La clau serà que el creixement del clúster no quedi desconnectat dels barris que l'envolten.
La col·laboració entre administració i empresa serà decisiva. El consistori insisteix que la inversió pública ha de servir per activar inversió privada, però també per garantir que la nova economia no expulsi a qui viu a L’Hospitalet ni converteixi la ciutat en un simple espai d'oficines.
El precedent de plaça Europa està molt present. Fa 25 anys, aquella transformació va canviar el perfil econòmic de L’Hospitalet i va multiplicar l'ocupació en una zona que avui concentra hotels, oficines, fires i activitat empresarial. Ara, el repte és que l'eix biomèdic tingui un impacte similar o major.
La diferència és que aquesta vegada el projecte es recolza en salut, investigació i coneixement, sectors amb capacitat per generar ocupació qualificada i atreure talent internacional. Si funciona, L’Hospitalet podria deixar de ser vista només com a ciutat residencial metropolitana i reforçar el seu paper com a node econòmic propi.
Per a Bellvitge, Granvia i els barris propers, el canvi serà profund. Arribaran obres, nous fluxos de mobilitat, més activitat empresarial i una pressió urbana que caldrà gestionar amb cura. La promesa és més ocupació, més connexió i més espai públic; la prova serà que aquesta promesa es noti també en la vida diària dels veïns.
L’Hospitalet es juga així alguna cosa més que un projecte econòmic. Es juga quin tipus de ciutat vol ser en les pròximes dècades: un territori que només acompanya el creixement de Barcelona o una peça metropolitana amb capacitat per liderar innovació, salut i oportunitats laborals pròpies.