Barcelona
Les terrasses de Barcelona arriben a les 7.000 llicències i continuen creixent
Barcelona té cada cop més terrasses. El 2025, la ciutat suma gairebé 7.000 llicències actives de bars i restaurants amb taules al carrer, un 6% més que fa quatre anys. La dada explica una part molt visible del paisatge urbà actual: més llocs per seure, prendre alguna cosa i allargar la vida social a l'aire lliure, però també més soroll, més ocupació de voreres i més discussions sobre qui utilitza l'espai públic.
Entre el 2022 i el 2025, l'Ajuntament va concedir 1.192 noves llicències i va rebutjar 1.117 sol·licituds. La xifra mostra un creixement sostingut, tot i que no descontrolat. Per al Gremi de Restauració, encara hi ha marge per ampliar terrasses en algunes zones i la tramitació municipal continua sent massa lenta. Per la FAVB, en canvi, el problema ja no és només quantes terrasses hi ha, sinó com es controlen i quin impacte tenen en la vida diària dels veïns.
El repartiment per districtes deixa una fotografia desigual. Sants-Montjuïc lidera la concessió de noves llicències en els últims tres anys, amb gairebé una de cada cinc autoritzacions. Després apareixen Sant Martí, l'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi. En canvi, en zones més tensionades com l'Eixample i Ciutat Vella es deneguen més sol·licituds de les que s'aproven.
L'Eixample continua sent el gran territori de les terrasses barcelonines. Amb 2.296 llicències, concentra aproximadament un terç del total de la ciutat. La densitat també és cridanera: 8,3 terrasses per cada 1.000 habitants, molt per sobre de la mitjana municipal. En alguns cruïlls i carrers, la terrassa ja no és un afegit al bar, sinó una peça més del paisatge quotidià.
El creixement porta una altra conseqüència: més expedients sancionadors. El 2025 es van obrir uns 2.400 procediments, sobretot per col·locar elements no autoritzats, ocupar més espai del permès o reduir el pas dels vianants. Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí apareixen entre els districtes amb més sancions, tot i que el volum canvia segons l'any i la pressió inspectora.
Els restauradors defensen que la majoria de terrasses són petites, amb quatre taules o menys, i que la seva presència ajuda a sostenir ocupació, consum i vida de barri. També denuncien una vigilància excessiva i una relació massa desconfiada amb l'administració. Les entitats veïnals, per la seva banda, demanen just el contrari: més inspeccions, menys excepcions i regles clares per evitar que alguns carrers es converteixin en passadissos estrets entre taules.
El debat no va contra la terrassa com a idea. Poques coses encaixen tant amb Barcelona com seure a fora, mirar passar gent i aprofitar el clima. La pregunta és una altra: quantes terrasses pot absorbir un carrer abans que l'equilibri es trenqui. En una ciutat densa, turística i amb voreres molt disputades, cada taula compta. I el que per a uns és vida urbana, per a altres pot ser soroll sota la finestra, menys espai per caminar o la sensació que el barri se'ls escapa poc a poc.