Barcelona
Dormir amb calor ja és un problema de salut i habitatge a Barcelona
Dormir a Barcelona comença a ser cada cop més difícil fins i tot abans que arribi oficialment l'estiu. Les nits tropicals, aquelles en què la temperatura mínima no baixa dels 20 ºC, ja han aparegut aquest maig a la ciutat i també a l'Observatori Fabra, una senyal clara que la calor nocturna s'està avançant.
La diferència entre unes nits i altres importa. Es parla de nit tropical quan la mínima queda en 20 ºC o més; de nit tòrrida, quan no baixa de 25 ºC; i de nit roent, quan la mínima arriba o supera els 30 ºC. Barcelona conviu cada estiu amb les tropicals, comença a normalitzar les tòrrides als barris més càlids, però encara no ha registrat nits roents a la ciutat.
El fenomen no es reparteix igual. El Raval sol ser un dels punts més castigats per la calor nocturna, per la seva densitat urbana, els seus carrers estrets i l'acumulació de calor durant el dia. En 2024, aquest barri va ser el que va registrar més nits tropicals i tòrrides de Barcelona i de Catalunya, amb 67 tropicals i 25 tòrrides durant l'estiu.
En anys extrems, la xifra pot ser encara més dura. A l'agost de 2023, El Raval ja acumulava 76 nits tropicals i 27 tòrrides, una dada que resumeix millor que qualsevol sensació el que significa viure en una zona on la calor no se'n va ni de matinada.
Aquest any, l'inici anticipat preocupa perquè confirma una tendència: les mínimes càlides arriben abans, marxen més tard i converteixen el descans en un problema urbà. No es tracta només de passar calor. Dormir malament diversos dies seguits afecta l'estat d'ànim, el rendiment, la salut cardiovascular i la capacitat de recuperar-se, especialment en persones grans, nens, malalts crònics i veïns que viuen en pisos mal ventilats.
La illa de calor urbana explica part del problema. L'asfalt, les façanes i els edificis absorbeixen energia durant el dia i la alliberen lentament per la nit. En barris densos, amb poca vegetació i mala ventilació, la temperatura triga molt més a baixar que en zones altes o obertes, com Collserola o alguns punts de la Zona Universitària.
El mar també influeix. Quan l'aigua està més càlida del que és habitual, la matinada perd capacitat de refrescar. Aquest maig, la Costa Brava va superar els 20 ºC en superfície abans que mai des que hi ha registres, un símptoma d'un Mediterrani que acumula calor cada cop més aviat.
Per a Barcelona, les nits tropicals ja no són una curiositat meteorològica. Són una forma concreta de mesurar com canvia la vida a la ciutat: quan s'encén el ventilador, quant costa dormir, quines vivendes protegeixen millor de la calor i quins barris pateixen més. L'adaptació climàtica no comença només amb grans plans; comença també en alguna cosa tan quotidiana com poder tancar els ulls sense que la casa segueixi cremant després de mitjanit.