Barcelona
Barcelona toca un rècord històric amb una nit de maig gairebé tropical
Barcelona ha viscut una nit de maig més pròpia de ple estiu. La temperatura nocturna ha arribat als 23,4 ºC a la ciutat, una xifra que es queda a només quatre dècimes del rècord històric per a aquest mes, registrat el 1922. El dada confirma quelcom que molts veïns ja havien notat sense mirar el termòmetre: dormir comença a ser difícil abans fins i tot que arribi juny.
L'episodi forma part d'una entrada d'aire càlid que afecta bona part de Catalunya i de l'oest d'Europa. A Barcelona, la calor s'ha notat especialment durant la matinada, quan la ciutat gairebé no ha aconseguit refrescar-se. La sensació de xafogor ha estat més evident en zones denses, amb molt asfalt i edificis que retenen la calor durant hores.
La previsió manté l'ambient estiuenc en els pròxims dies. Aquest dijous, Barcelona pot assolir els 32 ºC de màxima i no baixar dels 23 ºC per la nit. El divendres continuarà la calor, amb uns 31 ºC de màxima i mínima propera als 20 ºC, abans d'un cap de setmana una mica menys extrem però encara càlid per a finals de maig.
Els meteoròlegs eviten parlar automàticament d'ona de calor, perquè aquesta categoria exigeix complir llindars concrets durant diversos dies. Però això no resta importància a l'episodi. Que la nit es quedi tan a prop d'un rècord centenari al maig indica que la calor nocturna s'està avançant i que la ciutat entra abans en dinàmiques pròpies de l'estiu.
El precedent d'abril ja havia deixat una senyal clara. L'Observatori Fabra va registrar una mínima de 19,0 ºC, la més alta per a aquest mes en més d'un segle de dades. Ara, amb nits que toquen o superen el llindar tropical, el problema deixa de ser només una curiositat meteorològica i es converteix en una qüestió de descans, salut i vida quotidiana.
La diferència entre una tarda calorosa i una nit massa càlida és important. Durant el dia es poden buscar ombres, refugis climàtics o interiors frescos. De matinada, en canvi, la calor entra a casa i afecta al son, sobretot en pisos petits, mal ventilats o sense bon aïllament. Les persones grans, els nens i aquells que tenen problemes de salut són els que més ho noten.
El fenomen encaixa amb una tendència cada cop més visible a Barcelona: les nits tropicals arriben abans, duren més i s'acomiaden més tard. La illa de calor urbana amplifica l'efecte, perquè el centre i els barris més densos perden temperatura amb més dificultat que les zones altes o més ventilades.
La pregunta ja no és només si aquesta nit bat o no un rècord. L'important és què passa quan aquests episodis deixen de semblar excepcionals. Barcelona haurà d'acostumar-se a mirar la calor nocturna com un problema urbà de primer ordre: afecta a com dormim, com treballem l'endemà i quin tipus d'habitatges, carrers i espais públics necessita una ciutat que comença a sentir l'estiu al maig.