Barcelona
Una nuvol de pols sahariana deixa cels tèrbols a Barcelona
Barcelona ha despertat sota una capa de pols sahariana que ha esborrat bona part del blau del cel. La calima deixa una llum blanquinosa, redueix la visibilitat i eleva la concentració de partícules, una combinació que pot complicar el dia a qui pateix problemes respiratoris.
El fenomen s'aprecia amb claredat des dels punts elevats de la ciutat i en la línia del litoral. Montjuïc, Collserola i els edificis més allunyats apareixen difuminats, mentre que l'horitzó adquireix tons grisos, amarillents o marrons segons la concentració de pols.
Les partícules provenen del nord d'Àfrica i poden recórrer milers de quilòmetres suspeses en les capes altes de l'atmosfera. Determinades corrents de vent empenyen aquesta massa d'aire cap a la península i el Mediterrani fins a arribar a Catalunya.
El pols no arriba com una nuvol compacta de sorra. Els grans més petits s'elevan quan el vent colpeja el terreny desert i romanen en suspensió durant dies, cosa que els permet avançar molt més enllà del Sàhara.
A la ciutat, els seus efectes van des d'una menor visibilitat fins a l'aparició d'una fina capa de brutícia sobre cotxes, balcons i mobiliari exterior. Si coincideix amb precipitacions, les gotes poden arrossegar les partícules i deixar la coneguda pluja de fang.
La presència de pols mineral també pot empitjorar temporalment la qualitat de l'aire. Nens, persones grans i aquells que tenen asma, al·lèrgies o malalties cardiovasculars són els grups que han d'actuar amb més prudència durant les hores de concentració més elevada.
La recomanació general és reduir l'exercici intens al carrer, tancar les finestres quan l'ambient estigui especialment carregat i seguir l'evolució dels indicadors oficials. Un passeig tranquil no planteja el mateix esforç que córrer, pedalejar amb intensitat o entrenar durant diverses hores a l'aire lliure.
Aquests episodis formen part de la meteorologia mediterrània, tot i que la seva durada i intensitat varien molt segons la circulació atmosfèrica. No existeix una tendència senzilla que permeti atribuir cada entrada de pols a una única causa, però els canvis en les sequedats i els patrons de vent condicionen la seva freqüència.
L'escena deixa una Barcelona desdibuixada, amb el mar i la muntanya ocults darrere d'una boira seca. Fins que canviïn les corrents d'aire, el cel seguirà mostrant un to apagat i l'activitat exterior exigirà una mica més d'atenció.