El pantà de Sau sorprèn en assolir gairebé el màxim després de la sequera

El embassament de Sau toca el 100 % de la seva capacitat després de mesos crítics. La recuperació de l'aigua a Catalunya anticipa un estiu sense restriccions. El sistema Ter-Llobregat viu el seu millor moment en anys. El paisatge canvia radicalment en només dotze mesos.

El nivell del pantà de Sau marca un abans i un després per a qui viu a Barcelona i rodalies. Després de mesos d'incertesa per la sequera, l'embassament barceloní se situa al 99 % de la seva capacitat, una xifra impensable fa només un any. L'emblemàtica església, que durant la crisi hídrica asomava entre les aigües, ha quedat completament submergida, transformant el paisatge i retornant la tranquil·litat a qui depèn d'aquest recurs.

El 7 de març, Sau emmagatzemava 164 hectòmetres cúbics d'aigua, un dada que convida a l'optimisme just quan s'acosta la temporada estival. Aquesta recuperació no només afecta a la vida quotidiana, sinó que garanteix el subministrament domèstic, el reg agrícola i l'activitat industrial en els pròxims mesos.

El sistema Ter-Llobregat, clau per abastir Barcelona, Girona i part del Solsonès, viu un moment excepcional. Els seus cinc grans embassaments superen el 90 % de capacitat i sumen més de 500 hectòmetres cúbics. El pantà de Foix fins i tot ha començat a alliberar aigua després d'assolir el seu màxim, amb un cabal de 1,26 metres cúbics per segon. Fa un any, la situació era radicalment diferent: les reserves a penes superaven el 30 % i la preocupació era palpable a tota la regió.

Les pluges dels últims mesos han canviat el panorama hídrico de Catalunya. Per primera vegada en una dècada, la primavera i l'estiu s'afronten sense por a restriccions. Aquesta abundància d'aigua suposa un alleugeriment per a milers de famílies, agricultors i empreses, que podran planificar la temporada amb més seguretat i menys incertesa.

L'embassament de Sau, a la comarca d'Osona, és un dels paisatges hidràulics més reconeixibles de Catalunya. Quan es va construir als anys seixanta, les aigües van cobrir l'antic poble de Sant Romà de Sau, deixant sota el pantà cases i carrers que avui formen part de la seva memòria submergida. La torre de l'església, visible quan el nivell baixa, s'ha convertit amb el temps en una imatge icònica: apareix en períodes de sequera com a senyal d'alerta sobre l'escassetat d'aigua. En canvi, quan queda totalment coberta, com succeeix ara, el paisatge parla de recuperació i recorda la importància d'una gestió responsable dels recursos hídrics.