El nou pla d'usos de Ciutat Vella reobre el debat sobre el turisme a Barcelona
Ciutat Vella torna a estar al centre d'una de les discussions més sensibles de Barcelona: quin tipus de negocis han d'ocupar els seus carrers. L'Ajuntament ha aprovat de manera provisional el nou pla d'usos del districte, una normativa que marcarà quines activitats podran obrir en barris com el Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera o la Barceloneta.
El govern de Jaume Collboni ha tirat endavant la proposta en comissió amb el suport de Junts. La idea oficial és ordenar millor el comerç, frenar activitats que han proliferat en els darrers anys i donar més eines per controlar negocis repetits o poc vinculats a la vida veïnal, com botigues de cànnabis, locals de manicura, supermercats turístics o comerços d'accessoris per a mòbils.
El nou text introdueix més criteris que el pla anterior. No només mira el tipus d'activitat, sinó també la densitat de negocis en cada zona, l'ample dels carrers i la superfície màxima dels locals. També incorpora dos eixos especialment sensibles: la Rambla i Via Laietana, espais on cada obertura comercial té un impacte immediat en el paisatge urbà.
El problema és que la lectura política està molt lluny de ser compartida. Comuns i ERC adverteixen que la nova regulació pot obrir la porta a més pressió turística, més oci nocturn i més negocis orientats al visitant. Temen que, sota la idea de flexibilitzar usos, el districte acabi perdent encara més comerç quotidià i expulsant activitat útil per als veïns.
Des del govern municipal, Albert Batlle defensa just el contrari. El tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella sosté que el pla no liberalitza el comerç, sinó que regula amb més precisió i permet protegir millor la diversitat d'usos. Segons el seu plantejament, el districte necessita evitar tant la monocultura turística com el bloqueig absolut de noves activitats.
Junts ha justificat el seu suport amb un argument semblant: el pla anterior no va aconseguir frenar la proliferació de negocis de baix valor afegit i feia falta una norma més afinada. Per a l'oposició d'esquerres, però, el risc està en que aquesta nova flexibilitat acabi beneficiant discoteques, lloguers de patinets, botigues cannàbiques o establiments oberts 24 hores.
El debat no és nou. Ciutat Vella ha tingut sis plans d'usos en tres dècades, una senyal força clara de la dificultat que resulta regular el centre històric de Barcelona. Cada intent arriba amb la mateixa promesa —equilibrar activitat econòmica i vida veïnal— i amb la mateixa por de fons: que el turisme torni a imposar-se sobre el barri.
En carrers on conviuen veïns, hotels, terrasses, pisos turístics, comerços tradicionals i milers de visitants diaris, qualsevol canvi normatiu es nota ràpidament. No es tracta només de quin negoci obre en un local buit, sinó de quina ciutat es construeix a peu de carrer: una pensada per viure-hi cada dia o una dissenyada gairebé completament per consumir-la de pas.