El Museu Marítim mostra com els plans urbanístics han construït la Barcelona actual
Barcelona s'entén millor quan es mira sobre un plànol. El Museu Marítim acull La construcció de la metròpolis, una exposició que recorre més de 150 anys de plans urbanístics i mostra com la ciutat va passar de créixer més enllà de les muralles a convertir-se en una gran regió metropolitana. La mostra es pot visitar a les Drassanes Reials fins al 6 de setembre de 2026.
L'exposició, presentada per la Universitat Politècnica de Catalunya, posa el focus en la relació entre planificació i realitat territorial. No parla només d'idees dibuixades per arquitectes i urbanistes, sinó de com aquests plans van acabar afectant carrers, barris, infraestructures, habitatge, mobilitat i formes de vida.
El recorregut analitza deu grans plans que han marcat l'evolució de Barcelona, des del projecte de reforma i ensanxament d'Ildefons Cerdà de 1859 fins al actual Pla Director Urbanístic Metropolità. Entre mig apareixen altres peces clau que ajuden a entendre per què la ciutat va créixer com va créixer, on es va concentrar la indústria, com es va connectar amb el territori i quin paper van jugar els límits entre Barcelona i els municipis veïns.
La mostra utilitza mapes, plànols, fotografies d'arxiu i actuals, documents de premsa, vídeos i pel·lícules. Aquest material permet seguir els canvis en la teoria urbana i en les formes d'intervenir sobre la ciutat: de l'ensanxament a l'àrea metropolitana, de les grans vies al litoral, de la planificació sobre paper als reptes actuals d'habitatge, mobilitat i clima.
Un dels punts més interessants és que l'exposició arriba quan es compleixen 50 anys del Pla General Metropolità. Aquest aniversari no funciona com un simple record tècnic: serveix per plantejar una pregunta molt actual sobre la utilitat de la planificació en una ciutat que continua debatent com créixer, on construir habitatge, com reduir desigualtats i com connectar millor els seus barris.
La iniciativa forma part del context de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026, una programació que vol apropar arquitectura, urbanisme i paisatge al gran públic. El Museu Marítim s'afegeix així a una conversa urbana més àmplia, en la qual la ciutat no s'explica només des dels edificis emblemàtics, sinó també des de les decisions que han ordenat la seva expansió.
L'elecció de les Drassanes Reials té sentit. El Museu Marítim ocupa un dels grans edificis històrics de Barcelona i està situat en un punt on la ciutat medieval, el port, la Rambla i el front marítim es creuen. Veure allí una exposició sobre metròpolis permet entendre que Barcelona no es va transformar de cop, sinó per capes: plans, obres, conflictes, oportunitats i decisions que encara condicionen el dia a dia.
La mostra importa perquè converteix l'urbanisme en alguna cosa menys abstracte. Un pla no és només una línia sobre un mapa: pot decidir quant triga algú a arribar a la feina, si un barri queda aïllat, on apareixen nous habitatges o quins espais públics guanya una ciutat. En un moment en què Barcelona discuteix el seu futur metropolità, mirar aquests 150 anys ajuda a entendre que la ciutat que habitem no és casualitat. I que la pròxima tampoc ho serà.