El MNAC inicia el trasllat dels murals de Sijena amb data límit el 2026

El MNAC posa en marxa el trasllat de les pintures profanes de Sijena. El procés, valorat en més de 81.000 €, s'ha de completar abans de desembre de 2026. El concurs públic ja està obert i marca un hito en la restitució del patrimoni.

El trasllat de les pintures profanes del Monestir de Sijena ja té data i pressupost. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha obert el concurs públic per desinstal·lar, embalar i transportar aquests murals, una notícia que impacta directament en la gestió del patrimoni artístic i en l'agenda cultural de Barcelona.

El contracte, valorat en 81.527,14 € amb IVA, contempla que les empreses interessades presentin les seves ofertes fins al 19 de març. L'adjudicació està prevista per maig i els treballs hauran de finalitzar abans de desembre de 2026, sense possibilitat de pròrroga. El procés inclou la retirada de les pintures de la sala 17 del MNAC, el seu embalatge especialitzat i el trasllat fins al monestir a Villanueva de Sijena, Huesca.

L'operació respon a la sentència que obliga a retornar aquestes obres, considerades un dels conjunts murals més singulars del romànic. El pla preveu que els murals, actualment exposats a Barcelona, puguin estar de tornada al cenobi oscenc el 2027 si es compleixen els terminis.

El contracte exigeix condicions de màxima seguretat i conservació, ja que es tracta de frescos arrencats i traspassats a tela, la qual cosa requereix embalatges i transports adaptats per evitar qualsevol dany. El MNAC assumeix així un repte logístic i tècnic que marcarà l'agenda cultural dels pròxims mesos.

Les pintures profanes de Sijena formen un fris de vuit plafons que decoraven una sala entre l'església i el claustre del monestir. Actualment, estan dipositades per la comunitat de religioses sanjuanistes i el seu trasllat suposa un pas clau en la restitució del patrimoni històric.

El Monestir de Santa Maria de Sijena, situat a la província d'Huesca, és un dels grans referents de l'art romànic a la península. Fundat al segle XII, ha estat escenari de nombrosos litigis sobre la propietat i ubicació de les seves obres. Els seus murals, tant religiosos com profans, han viatjat al llarg del temps entre Aragó i Catalunya, convertint-se en símbol de la complexa relació entre institucions culturals i territoris. La devolució d'aquestes peces suposa un nou capítol en la història d'aquest emblemàtic cenobi.