Barcelona
El canvi d'hora gairebé no estalvia energia i continua bloquejat a la UE
A les llars, les llums ja representen només entre el 3 i el 5 % del consum. La tecnologia LED ha reduït el possible estalvi del canvi d'hora fins a deixar-lo entre marginal i nul, mentre la Unió Europea continua sense un acord.
La il·luminació pesa molt menys que el 1974 i l'estalvi actual es mou entre el 0 i el 0,1 %
A les llars, la il·luminació ja suposa només entre el 3 i el 5 % del consum; en els serveis, entre el 12 i el 15 %. Amb aquestes xifres, l'estalvi energètic del canvi d'hora s'ha reduït fins a situar-se entre el 0 i el 0,1 %, segons Ivan Capdevila, director d'Energia i Sostenibilitat de WATTEGA (ARCbcn & ERF) i membre de la junta directiva del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya.
Els LED han canviat els comptes
El canvi horari es va implantar de forma estable el 1974, després de la crisi del petroli. La idea era aprofitar millor la llum natural de les tardes i gastar menys electricitat en il·luminació. En aquell moment, Capdevila calcula que l'estalvi podia rondar entre el 3 i el 5 %.
La tecnologia LED, introduïda durant els darrers 15 anys, ha fet que il·luminar les cases i els serveis requereixi molta menys electricitat. Quan es va instaurar la mesura, la il·luminació representava el 15 % o més del consum de les llars. En els serveis, podia arribar entre el 30 i el 40 %.
Al mateix temps ha augmentat el pes d'altres consums, com l'aire condicionat i els electrodomèstics. Així que avançar o endarrerir els rellotges cada sis mesos —a la primavera i a la tardor— gairebé no influeix ja en la despesa energètica total.
La Unió Europea continua sense tancar el debat
La possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora porta anys sobre la taula de la Unió Europea, però les negociacions entre els estats membres no han arribat a un acord. La Comissió Europea ha criticat que, després de vuit anys de converses, la proposta segueixi bloquejada al Consell de la UE.
Anna-Kaisa Itkonen, portaveu comunitària a càrrec d'Energia, va recordar que Brussel·les va fixar la seva posició el 2018. La iniciativa roman “encallada” al Consell i l'estudi sobre el tema que Brussel·les havia de presentar a finals d'any continua sense data. Itkonen va explicar que treballen en ell, tot i que encara no saben quan podran publicar-lo.
Quin horari s'ajusta millor al cos?
Part de la ciutadania prefereix conservar les tardes més llargues de l'horari d'estiu i mira amb recel l'opció de mantenir tot l'any l'horari d'hivern. No obstant això, cada cop hi ha més proves que aquest últim s'ajusta millor als ritmes naturals del cos humà.
Abans d'introduir l'horari d'estiu, es mantenia l'horari d'hivern durant tot l'any. El canvi es va plantejar per allargar les tardes; l'estalvi que ho justificava llavors, segons Capdevila, avui és entre marginal i nul.
