Barcelona
Creix la incertesa entre veïns davant la Sagrada Família per possibles enderrocs
Els residents del carrer Mallorca viuen amb por de perdre les seves llars. Les obres de la Sagrada Família avancen i ningú aclara el seu futur. L'Ajuntament promet solucions abans de 2027. El valor dels pisos cau i la tensió augmenta.

Els residents del carrer Mallorca viuen amb por de perdre les seves llars. Les obres de la Sagrada Família avancen i ningú aclara el seu futur. L'Ajuntament promet solucions abans de 2027. El valor dels pisos cau i la tensió augmenta.
La vida quotidiana de qui resideix davant la Sagrada Família s'ha convertit en una successió de dubtes i temors. Les obres del temple avancen cap a la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, i el futur de desenes de famílies penja d'un fil. Ningú els ha confirmat si els seus habitatges seran enderrocats, quants seran els afectats ni com seran compensats si finalment han de marxar.
La Junta Constructora insisteix que l'emblemàtica escala dissenyada per Antoni Gaudí es construirà, considerant-la irrenunciable. No obstant això, els veïns recorden que existeix un document del Ministeri de Cultura de 1975 que posa en dubte que Gaudí projectés l'escala i la plaça d'accés per Mallorca, la qual cosa alimenta la polèmica sobre la necessitat real dels enderrocs.
El govern municipal, liderat per Jaume Collboni, manté tres compromisos: minimitzar el nombre d'habitatges afectats, garantir realojos en pisos nous i propers, i que el cost recaigui sobre el patronat del temple. L'Ajuntament continua negociant tant amb la Junta Constructora com amb els veïns, però la falta d'informació concreta manté la tensió al barri.
Jordi Valls, responsable de l'Eixample, assegura que qualsevol decisió sobre mobilitat, espai públic o habitatges serà competència municipal i que no s'aprovarà cap acord que no contempli solucions habitacionals per als afectats. A més, recalca que la implicació de la Sagrada Família en la gestió dels impactes serà imprescindible.
El nombre exacte de veïns en risc continua sent un misteri. S'han barallat xifres que oscil·len entre cent i mil persones, però l'Ajuntament promet que abans de 2027 es coneixeran els detalls i la solució definitiva. Mentrestant, les obres no s'aturen i molts residents dubten si invertir en la reforma dels seus pisos, que han perdut valor al mercat.
El 2019, la Sagrada Família va adquirir una gran finca a una illa del temple, la qual cosa es va interpretar com un possible espai per reubicar els veïns desplaçats. No obstant això, la incertesa persisteix, especialment entre els habitants de l'edifici de Núñez i Navarro, just davant de la futura façana de la Glòria. La comunitat teme que el patronat vulgui fer-se amb dues illes completes, la qual cosa suposaria un impacte encara més gran.
El malestar es palpa en l'ambient: el soroll constant, la massificació turística i la desaparició de comerços tradicionals han canviat la vida del barri. Alguns cartells als portals demanen als guies turístics que no difonguin rumors sobre l'enderroc, mentre que diversos inquilins es veuen obligats a marxar per l'augment dels lloguers. L'Associació de Veïns segueix de prop les negociacions i reclama discreció per no entorpir el diàleg, tot i que la preocupació pel futur no deixa de créixer.
La Sagrada Família, un dels icones més reconeixibles de Barcelona, ha estat durant dècades un motor de transformació urbana i un imant per a visitants de tot el món. La seva construcció, iniciada el 1882, ha marcat el ritme de la vida a l'Eixample i ha generat debats sobre l'equilibri entre patrimoni, turisme i drets veïnals. La façana de la Glòria, encara pendent, representa l'últim gran repte arquitectònic i social del temple, i el seu desenvolupament condicionarà el paisatge i la convivència a l'entorn durant els pròxims anys.