El Pabelló Mies van der Rohe acull cinema a l'aire lliure aquest estiu
El Pabelló Mies van der Rohe es transformarà aquest estiu en una sala de cinema a l'aire lliure. El cicle Pantalla Pavelló proposa tres nits de pel·lícules vinculades a Barcelona, amb entrades a dos euros i aforament limitat, en un dels espais arquitectònics més singulars de Montjuïc.
La proposta té alguna cosa de pla amagat, tot i que l'edifici sigui un dels icones de la ciutat. No tots els dies es pot seure al Pabelló al caure la nit per veure cinema envoltat de marbre, vidre, aigua i silenci urbà, lluny del format habitual de les sales comercials.
Aquest any, la programació gira al voltant de Barcelona i de les moltes formes de mirar-la. Les tres pel·lícules escollides recorren èpoques, barris i realitats diferents: la ciutat desapareguda del Somorrostro, la Barcelona dels anys noranta i una mirada més recent a la vida quotidiana de qui treballa porta a porta.
El cicle arrencarà el 6 de juliol a les 21:30 amb “Los Tarantos”, de Francesc Rovira-Beleta. La pel·lícula, inspirada lliurement en “Romeo i Julieta” i “Bodes de sang”, recupera la memòria de la Barcelona gitana i de l'antic barri del Somorrostro, amb la presència inoblidable de Carmen Amaya.
La sessió comptarà amb la presentació dels fills del director, la qual cosa afegeix una capa especial a la projecció. No serà només veure una pel·lícula històrica, sinó tornar a una Barcelona que ja no existeix físicament, però que continua formant part de la memòria cultural de la ciutat.
La segona cita arribarà el 3 d'agost, també a les 21:30, amb “Costa Brava (Family Album)”. La pel·lícula, presentada per Marta Balletbò-Coll i Celia Marín, narra l'inici d'una relació entre Anna, guia turística amb inquietuds artístiques, i Montserrat, enginyera nord-americana, entre Barcelona i la Costa Brava.
El film ofereix una mirada íntima, lluminosa i una mica nostàlgica dels anys noranta, amb humor, desig i paisatges mediterranis. En el context del cicle, funciona com una forma de veure la ciutat des dels seus afectes, les seves escapades i els seus vincles amb el litoral.
La programació es tancarà el 7 de setembre a les 21:00 amb “Seis días corrientes”, de Neus Ballús. La pel·lícula s'endinsa en la rutina de tres fontaners reals que recorren cases, patis, escales i carrers, mostrant una Barcelona menys monumental i molt més propera.
Aquesta darrera sessió connecta especialment bé amb la idea del cicle: mirar la ciutat des de llocs que normalment passen desapercebuts. No la Barcelona de postal, sinó la que apareix darrere d'una persiana, en una reparació domèstica o en una conversa breu entre veïns.
Les entrades estan disponibles online i convé comprar-les amb antelació. El preu, dos euros, fa que el pla sigui molt accessible, però l'aforament limitat del Pabelló pot deixar fora a qui esperi massa.
El Pabelló Mies van der Rohe va ser construït per a l'Exposició Internacional de 1929 i s'ha convertit en una referència mundial de l'arquitectura moderna. La seva presència al costat de Montjuïc, entre la Font Màgica i els grans recintes culturals de la zona, el converteix en un escenari especialment potent per veure cinema sobre Barcelona.
Pantalla Pavelló proposa alguna cosa més que tres projeccions d'estiu. És una invitació a mirar la ciutat des d'un altre ritme: seure a l'aire lliure, entrar en un edifici excepcional i descobrir com el cinema també guarda barris, memòries i formes de vida que Barcelona no sempre ensenya a primera vista.
