Barcelona
Barcelona es prepara per al Congrés Internacional d'Arquitectura UIA 2026
Barcelona tornarà a col·locar-se al centre del debat urbà internacional la propera setmana. El Congrés Internacional d'Arquitectura UIA 2026 reunirà a la ciutat professionals de tot el món per parlar de vivenda, espai públic, crisi climàtica, patrimoni i noves formes de transformar la metròpolis.
La cita arrencarà amb una recepció institucional al Saló de Cent, un dels espais més simbòlics de l'Ajuntament. No serà només una benvinguda protocol·laria: Barcelona vol aprofitar el congrés per reforçar el seu paper com a ciutat laboratori, capaç de pensar el seu futur a partir de l'arquitectura i l'urbanisme.
L'alcalde, Jaume Collboni, ha destacat el treball del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i de la UIA per portar de nou aquest encontre a la ciutat. Barcelona ja va acollir una edició històrica fa tres dècades, i ara torna a fer-ho en un moment marcat per reptes molt diferents.
La vivenda, la calor, la mobilitat, la transformació del litoral i la necessitat de guanyar espais més habitables travessen bona part de l'agenda urbana. Per això, el congrés arriba en un moment especialment sensible per a una ciutat que debat com créixer sense perdre qualitat de vida.
Un dels grans focus estarà al Besòs. La inauguració se celebrarà a l'entorn de les Tres Xemeneies, un icona industrial que Barcelona i Sant Adrià volen convertir en peça clau de la nova etapa metropolitana. El missatge és clar: el futur urbà ja no es juga només al centre, sinó també als marges que durant anys van quedar marcats per infraestructures, indústria i desigualtat.
La transformació del Besòs forma part d'una mirada més àmplia cap al 2035. Barcelona treballa en projectes com el nou Montjuïc, la Sagrera, la Marina i la renovació de la línia de costa, operacions que poden modificar la relació entre barris, transport, vivenda, activitat econòmica i espais verds.
Collboni ha defensat la necessitat de combinar tecnologia i humanisme en les solucions urbanes. La idea de fons és que l'arquitectura no es limiti a dissenyar edificis, sinó que ajudi a respondre preguntes molt concretes: on viurà la gent, com es mourà, com es protegirà de la calor i quins espais compartirà.
En aquest debat, les Tres Xemeneies tenen una càrrega simbòlica evident. Durant dècades van marcar el perfil industrial del litoral del Besòs. Ara es presenten com un possible escenari de nous usos vinculats a l'economia sostenible, la cultura, la innovació i la reflexió urbana.
La presència d'arquitectes i urbanistes de tot el món donarà visibilitat internacional a projectes que afecten directament la vida quotidiana de Barcelona. Darrere dels grans conceptes hi ha qüestions molt properes: barris millor connectats, carrers més frescos, equipaments útils i una metròpolis menys fragmentada.
El congrés no resoldrà per si sol els problemes de la ciutat, però sí pot accelerar converses importants. Barcelona arriba a aquesta cita amb una pregunta sobre la taula: com seguir sent una ciutat desitjada sense convertir-se en una ciutat impossible per a qui la habita.
Durant uns dies, el Saló de Cent, el Besòs i altres espais urbans funcionaran com a aparador i camp de debat. L'arquitectura mirarà a Barcelona, però Barcelona també haurà de mirar-se a si mateixa: als seus barris, als seus límits i a la forma en què vol viure les properes dècades.