Barcelona ja suma 91 botigues de roba de segona mà i canvia els seus hàbits de consum
Comprar roba de segona mà ja forma part del paisatge comercial de Barcelona. La ciutat compta amb 91 establiments físics especialitzats i ha convertit barris com el Raval i Gràcia en alguns dels principals aparadors d'una forma de consum que barreja estalvi, cerca de peces singulars i preocupació ambiental.
La xifra situa Barcelona entre les ciutats europees amb major presència d'aquest tipus de comerços. Només Londres, París, Roma, Berlín, Madrid i Viena apareixen per davant, mentre que dins d'Espanya únicament la capital supera el nombre d'establiments barcelonins.
El canvi es nota especialment en determinades carrers del centre i de Gràcia, on les botigues vintage i de segona mà conviuen ja amb cadenes de moda, petits comerços i propostes de disseny independent. Per a part del públic jove, entrar en aquests locals ha deixat de ser una alternativa excepcional per convertir-se en una altra parada habitual quan toca renovar l'armari.
El preu ajuda, però no explica per si sol el fenomen. Molts compradors busquen peces que ja no estan disponibles en les col·leccions actuals, peces de determinades marques o roba amb una estètica difícil de trobar en les grans cadenes. La Generació Z ha contribuït especialment a normalitzar aquesta barreja entre reutilització i estil propi.
Més de la meitat dels establiments analitzats estan vinculats a més a entitats socials. Xarxes com Moda re-, Humana, AERESS o Roba Amiga utilitzen la recollida i venda de tèxtil per allargar la vida útil de les peces, reduir residus i finançar projectes socials o d'inserció laboral.
La pròpia experiència de compra ha canviat. Molts establiments han abandonat la imatge d'emmagatzematge desordenat i funcionen ara com botigues convencionals, amb peces classificades, aparadors cuidades i locals pensats per a públics que potser fa uns anys no s'haurien plantejat comprar roba usada.
El mapa de 91 botigues tampoc inclou tot el mercat. Queden fora plataformes digitals, intercanvis entre particulars i mercats temporals, per la qual cosa el pes real de la segona mà en els hàbits de consum és força més ampli que el que s'observa únicament comptant aparadors.
L'efecte es nota en carrers on una jaqueta pot començar una segona o tercera vida a pocs metres d'una botiga de moda nova. Barcelona incorpora així la reutilització al comerç quotidià i converteix quelcom que durant anys va estar associat a l'estalvi en una elecció que també parla d'estil, residus i de quant temps volem que duri la roba que comprem.
