Barcelona
Barcelona envellit: ja hi ha 160 majors per cada 100 nens a l'àrea metropolitana
L'àrea metropolitana de Barcelona està canviant d'edat. Per cada 100 menors de 15 anys ja hi ha 160 persones de 65 o més, davant les 134 d'ara fa una dècada. L'envelliment afecta pràcticament tot el territori i comença a condicionar des de la mida dels habitatges fins als serveis de barri.
Avui, aproximadament un de cada cinc habitants metropolitanes supera els 65 anys. Al mateix temps, el pes dels menors de 15 ha baixat del 14,5% el 2015 al 12,5% el 2025, i la caiguda és encara més acusada entre els nens de zero a quatre anys, el nombre dels quals s'ha reduït un 22% en deu anys.
La tendència s'ha estès ràpidament pels municipis. El 2025, l'índex d'envelliment va augmentar en 35 dels 36 municipis de l'AMB. L'Hospitalet de Llobregat va ser l'única excepció i Sant Cugat del Vallès és ja l'únic municipi metropolità on els menors de 15 anys continuen superant en nombre els majors de 65.
Barcelona ciutat presenta una de les fotografies més envellides: registra 188 majors per cada 100 menors i els nens i adolescents de menys de 15 anys representen només l'11,1% dels seus habitants. Esplugues de Llobregat destaca també pel pes de la població de més edat, que s'aproxima a una quarta part dels seus veïns.
El canvi té conseqüències molt concretes. Més persones grans impliquen una major demanda d'habitatges accessibles, atenció domiciliària, centres sanitaris, bancs, ombra i recorreguts còmodes a peu. Al mateix temps, menys nens poden alterar les necessitats d'escoles, zones de joc i equipaments familiars en determinats barris.
Darrere d'aquesta transformació hi ha també la caiguda de la natalitat. Des del 2017 moren més persones de les que neixen en el conjunt metropolità. El 2024 es van registrar 22.964 naixements i 28.362 defuncions, amb saldo natural negatiu en 26 dels 36 municipis.
Malgrat això, la metròpolis continua creixent. Entre el 2024 i el 2025 va incorporar 51.542 habitants i va assolir al voltant de 3,45 milions. L'arribada de població des d'altres països està compensant àmpliament la pèrdua natural: només el 2024 el saldo migratori exterior va ser positiu en 75.540 persones.
El resultat és una Barcelona metropolitana més poblada, però també més vella i més diversa. El repte ja no consisteix únicament a construir per a una ciutat que creix, sinó a adaptar barris, transport, habitatge i serveis a llars més petites, menys nens i una proporció cada vegada més gran de veïns que arriben a edats avançades.
