Barcelona accelera la transformació de La Sagrera amb 11.000 noves vivendes
La Sagrera es prepara per a un canvi radical abans d'obrir la seva estació. Més de 11.000 vivendes i nous equipaments arribaran abans de 2032. L'Ajuntament invertirà 260 milions per poblar la zona. El major parc urbà de la ciutat unirà barris històricament separats.
La Sagrera es prepara per a un canvi radical abans d'obrir la seva estació. Més de 11.000 vivendes i nous equipaments arribaran abans de 2032. L'Ajuntament invertirà 260 milions per poblar la zona. El major parc urbà de la ciutat unirà barris històricament separats.
La compte enrere per a l'obertura de l'estació de La Sagrera ja ha començat, però el veritable canvi per a qui viu a Barcelona arribarà molt abans. L'Ajuntament ha decidit invertir 260 milions d'euros fins al 2031 per transformar completament l'entorn de la futura estació, amb la construcció de més de 11.000 vivendes i una bateria d'equipaments que busquen donar vida a una de les zones més oblidades de la ciutat.
El pla no només respon a l'urgència de vivenda assequible, sinó que pretén evitar que l'estació es converteixi en un simple punt de pas. L'objectiu és que, quan els trens d'alta velocitat comencin a circular el 2032, el barri ja estigui ple de vida i activitat. L'operació abasta des del límit del Clot fins a la Trinitat Vella, al costat del Besòs, i preveu que fins a 30.000 persones puguin instal·lar-se als nous habitatges.
La transformació inclou sis grans promocions residencials, amb una mescla de vivenda lliure i protegida. Destaquen els sectors de Prim, on s'aixecaran més de 3.500 pisos, i les antigues Casernes de Sant Andreu, que sumaran més de 2.100 vivendes, la majoria socials. També es preveuen noves promocions als terrenys de La Maquinista i l'antiga fàbrica de Mercedes, així com al sector de Colorants, amb percentatges variables de protecció oficial.
El projecte va molt més enllà de la vivenda. Es crearan 20 nous equipaments, entre ells una guarderia, un nou centre d'atenció primària i l'ampliació d'un institut. A més, l'entorn es omplirà de petits comerços, grans superfícies, hotels i oficines, amb espai per generar fins a 10.000 llocs de treball. El parc lineal que cobrirà les vies serà el més gran de Barcelona, amb 36 hectàrees de zones verdes que unirà barris històricament separats per la infraestructura ferroviària.
Les obres ja han començat en alguns punts, com les Casernes de Sant Andreu i Colorants, mentre que en altres, com Prim i La Maquinista, s'espera que els enderrocs acabin el 2027 per donar pas a la construcció. A la Mercedes, els primers pisos privats podrien estar llestos el 2029. L'Ajuntament també tramitarà canvis urbanístics aquest any per augmentar el sòl destinat a vivenda assequible.
L'aposta municipal busca garantir que qui ja viu a Barcelona pugui quedar-se, en un context de preus en alça i escassetat d'oferta. A finals de 2025, més de 600 vivendes ja estaran en construcció al voltant de la futura estació de l'AVE, marcant l'inici d'una de les majors transformacions urbanes de la ciutat en dècades.
La Sagrera, durant anys símbol de retards i promeses incomplertes, està cridada a convertir-se en el nou epicentre de la Barcelona del futur. L'estació, que aspira a ser el segon gran nucli ferroviari de la ciutat, no només canviarà la mobilitat, sinó que redefinirà el paisatge urbà i social de tot el nord-est barceloní. El parc lineal, amb les seves 36 hectàrees, serà un pulmó verd que connectarà barris i oferirà nous espais de trobada, oci i esport per a milers de veïns.