Barcelona
3 d'agost: què se celebra avui
El 3 d'agost posa en primer pla una idea essencial per a la vida contemporània: la possibilitat de decidir. Decidir quan, com i si formar una família; decidir com cuidar d'un cos que canvia; decidir amb informació i amb suport. En aquesta data es creuen la planificació familiar i l'inici d'una setmana dedicada a la lactància materna, dues dimensions distintes però profundament connectades pels drets, la salut i l'autonomia.
Dia Internacional de la Planificació Familiar
El Dia Internacional de la Planificació Familiar recorda que la maternitat i la paternitat no haurien de ser fruit de l'atzar, sinó d'una elecció conscient. Planificar no significa només controlar la natalitat: implica educació sexual, accés a mètodes anticonceptius segurs, prevenció d'infeccions de transmissió sexual, acompanyament abans i durant l'embaràs i atenció a la infertilitat.
Aquest dret, però, no està garantit per a totes les persones. Milions de dones i famílies al món segueixen sense accés real a anticonceptius moderns, ja sigui per raons econòmiques, culturals, geogràfiques o de gènere. La planificació familiar salva vides: redueix embarassos no desitjats, disminueix la mortalitat materna i neonatal i permet a les persones organitzar el seu projecte vital amb més estabilitat emocional i econòmica. En un planeta tensionat pel creixement demogràfic i la desigualtat, planificar també és una forma de cura col·lectiva.
Setmana Mundial de la Lactància Materna
Del 1 al 7 d'agost se celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna, promovuda per l'Organització Mundial de la Salut i UNICEF, i coordinada per la World Alliance for Breastfeeding Action. Encara que en alguns països europeus es trasllada a octubre, el seu marc simbòlic coincideix amb aquests primers dies d'agost.
La lactància materna és una pràctica profundament personal, però també social. Aporta beneficis decisius per a la salut del nadó i de la mare, redueix desigualtats i té un impacte ambiental positiu davant l'alimentació artificial. Parlar de lactància és parlar d'entorns que acompanyen: famílies, sistemes de salut, polítiques laborals i espais públics que respecten els temps del cos i de la cura.